KRIKI para los amigos

En el cine lo veo todo torcido

2008-01-30T09:46:00.000+01:00

Al igual que los políticos en las precampañas, el pasado viernes prometí que volvería a entrar nuevamente en el mundo de los blogs para escribir ni que fuera unas palabras.
Pues ya que estamos comentaré una de las conversaciones que tuvimos ese día, y que por lo que parece a todo el mundo le hizo gracia.
NO SE MIRAR LA PANTALLA RECTA SI ME PONEN SUBTÍTULOS.
La pobre chica que se sentó a mi lado, aún debe pensar que tengo problemas "mentales" porque no dejé de mirarla durante toda la película. Suerte que el novio, o no me vió o fue comprensible y entendió a la primera el problema que me aquejaba. De otra forma, me parte la cara (y me la pone recta).
Desde pequeño, cuando voy al cine y me ponen subtítulos acostumbro a girar la cabeza y a mirar lo que sucede de reojo. Es una manía de mi época cegato (aquella en que no asumía que debía llevar gafas) que he asimilado como normal aún llevando gafas.
Y mi pregunta entonces es, ¿quien no tiene manías? Bien que los futbolistas entran al terreno de juego con el pie izquierdo, tocandose el pelo,...
A ellos no se les critica porque son estrellas, verdad?
A si pues tengo varias opciones para solucionar mi problema:
1- Ir a un loquero/oftalmólogo para que pueda corregirme el vicio (poco útil)
2- Ir más al cine y esperar que el novio de turno me devuelva la cara a la posición normal (algo dolorosa).
3- Torcer el patio de butacas y así los que miraréis torcido seréis vosotros (estoy fuerte pero no tanto)
4- No hacer caso de quien de mi se ...

Todos a la CAMA

2007-10-19T13:41:00.000+02:00

El próximo viernes vamos a la CAMA!!!!!
Esta frase es la última que escuché ayer y para aquellos que ya estáis malpensado (como lo hicisteis con los …) me estoy refiriendo a un PUB/KARAOKE.
Todos los que queráis acompañarnos el próximo viernes disfrutareis oyéndome cantar, vociferando o soltando gallos con una canción de Perales o Pimpinela. Se admiten sugerencias.
¿Y porque salió el tema de la cama?
Todo comenzó con una apuesta.
Debía escribir en mi Blog o pagaba una cena.
Como no, debido a la dificultad de la apuesta, perdí!!! Escribir en el blog parece fácil pero no lo es!!!!
Así pues, propuse un día al azar para ir a cenar. Mesa para dos, con buena compañía, buena comida, buen vino, y … ¿Que más se puede pedir?
¡¡¡Pues ser tres más!!!. El pesado de mi primo quiso acompañarnos y para él no tenemos un no. Único requisito impuesto: Buscarse o mejor dicho Buscarle acompañante!!!!
Encontramos, no una, sino dos mujeres más, así pues, ya estábamos los que terminamos. ELLAS TRES (incluido una con cara de Virgen) y los BARDEM (nos diferenciamos del original en que preferimos a la Mónica).
Empezamos con las cervezas y similares. Seguimos con una conversación con otras encantadoras mujeres, algo avanzadas en edad (rondaban los 90), pero con un desparpajo digno de admiración. Según ellas:
- Me parezco a un escritor que sale en la Tele. Agudizar el ingenio y encontrar-lo pero ya os advierto que no es GALA.
- Una de las tres acompañantes tiene cara de Virgen!!!
- Otra tiene cara de … Aquí si que se pueden usar puntos suspensivos porque las viejitas los usaron pero no estoy de acuerdo con ellas. Yo sabría como terminar la frase
- y…
Después tocaba cena.
- Primer sitio. Hasta la bandera. Hoy no cenamos tapas!!!!!
- Segundo sitio. Pizzería!!! Pizzas y Lambrusco ¿Por cierto rubia, te sentó bien la pizza?
Y finalmente, después de la cena, la pregunta que esperábamos, alguien se apunta a…
La respuesta fue negativa pero la promesa fue firme. NOS VEMOS EN LA CAMA EN SIETE DÍAS.
¡Por cierto, aún te debo la cena!

Després de la tempesta la…

2007-10-15T07:46:00.000+02:00

I és que avui me’n vaig a una activitat que espero des de que vaig comprar-me el meu cotxe.
Provar diferents cotxes dins del circuit de Montmeló. Enfilar la recta i posar el cotxe a...
Aprofitar que no hi ha radars en el circuit per superar els límits de velocitat sense por que em treguin punts del carnet i de manera controlada.
Finalment el meu comercial de VW, amable com n’hi ha pocs, m’ha aconseguit dos passes per un curs de formació que penso aprofitar. No per ser més temerari, sinó per aprendre a conduir (o això espero) i reaccionar en condicions anormals.
Què he hagut de patir fins aquí?
- Un retard de 1 ½ mes en tenir el cotxe vermell. Tot i que mentre esperava anava provant diferents models.
- Que no m’instal·lessin els altaveus de la part de darrera del cotxe.
- Que mentre m’instal·laven els altaveus i em reparaven un petit xoc em tornessin el cotxe pitjor del que estava.
- I que a sobre després de la compra i les reparacions em truquessin del departament de qualitat de VW per veure si estava satisfet o plenament satisfet de l’atenció i les operacions del taller.
Però com ja he dit d’aquí a 4 hores provaré el Circuit de Catalunya i per tant tot queda oblidat. Sé que em venc a bon preu però que hi farem.

Bonítols 1 – El Menda 1.

2007-09-19T08:19:00.000+02:00

Amb el títol està tot dit. Gran dissabte de pesquera.
Van ser 8 bonítols, 3 càntares, ...
Aquest cop he fet callar moltes boques, bé, en realitat la del primo que pesat com sempre no s’ha pogut estar de fer els comentaris de sempre.
Ara toca el desempat. Per tant esperem a veure que passarà el pròxim dia que em deixin anar-hi.

Bonítols 1 - El menda 0

2007-09-12T15:58:00.000+02:00

Amics, tots sabeu que durant el més de setembre tinc la sort de sortir a pescar.
Aprofito les vacances del meu oncle i l’acompanyo a la recerca del bonítol.
Tots dieu que em falta un llum quan us explico que em llevo a les 6.00 h i ens estem fins les 14.00 h intentant portar a bord aquest tresors que alguns de vosaltres heu deglutit en forma de conserva.
Doncs, dissabte passat, dia 08/09/07, hi varem anar i els peixets ni van picar.
Això, i segons diu el meu cosinet, és perquè algú m’ha “echado un mal de ojo” . No hi ha manera de què pesqui un bonítol.
Per tant, i siguem francs, el resultat de dissabte passat és 1 a 0 a favor dels peixos.
Per sort, i perquè els anys de paciència amb la pesca m’han otorgat aquest privilegi, aquest dissabte tornaré a llevar-me a hores intempestives i podré gaudir, sinó d’un dia d’abundant pesca, de veure la sortida del sol mentre estàs passant davant Cadaqués.

CITA A CEGUES

2007-08-28T09:00:00.000+02:00

Sessió de massatges a la PONDEROSA, Martini Rosso al mig i Menorca rodejant-nos.
Així és com comença una cita a cegues.
I avui serà el gran dia!!!!!
Nervis creixent, ganes augmentant i ... sempre al cap el pensament que, en una cita a cegues existeix un petit problema que ràpidament se soluciona:
COM ENS RECONEIXEREM?

Gràcies a les dues...

TORNADA A LA RUTINA...

2007-08-27T11:08:00.000+02:00

Com durant aquesta setmana aniran dient en els telenotícies tinc estrès post vacances. Avui dia 27 d’agost he de reincorporar-me novament al treball. Estic que tinc ganes de..., EN REALITAT NO TINC GANES DE FER RES.
Recordo que aquest cap de setmana anava dient que tenia ganes de tornar a treballar (oi Cris i Edu?), però siguem francs, qui vol tornar a treballar després d’unes vacances estupendes?
Després de dos setmanes de descans a ROSES i una setmana a la PONDEROSA Menorquina només tinc ganes de pensar que faré el pròxim cop que tingui vacances. Possiblement el pròxim desembre.
Però siguem francs, tornar a la rutina té coses bones. Aquelles que es fan, i feia, un cop s’acaba la jornada laboral:
- Cafès, cerveses i sopars alguns dies.
- Partides d’squash cada dimarts (Cisco demà no podem que tinc coses més importants a fer)
- Partit de futbol al dimecres al vespre
- ...
Simplement per acabar deixeu-me que adjunti una foto dels jardins de la PONDEROSA. M’ajudarà, us ajudarà, a pensar QUÈ COLLONS FEM TREBALLANT!?!?

Si no te mojas el pelo eso no es bañarse.

2007-06-25T15:17:00.000+02:00

A las tres de la mañana me oí por boca de una mujer que era calvo. Que ofensa más horrible a un hombre que años atrás lucía melenas.
Y sólo porque le dije que bañarse sin mojarse el pelo (esto incluye a las otras 4 chicas que la acompañaban) no es bañarse.
Ellas muy divinas en la playa pero ninguna sumergió sus lindos cabellos en el agua.
¡¡¡Ni las rubias ni las morenas!!!.
Si lo hicimos nosotros horas antes justo después de ver los fuegos pirotécnicos. Según ellas, ya se sabe que cuando hay mujeres en frente acostumbramos a internar demostrar que… pero en realidad uno se baña en Sant Joan, mojándose el poco pelo que le queda, porque dicen que trae buena suerte.
¿Alguien sabe decirme por qué?
Y es que eso fue el fin de una noche magnífica, de un fin de semana especial, al menos para mí.
Fin de semana de Sant Joan en Rosas y con los amigos. ¿Qué más puedo pedir?

ODA A LOS MARTES.

2007-06-13T10:01:00.001+02:00

Li dec unes paraules al meu cosinet i a les partides de squach que setmanalment des de fa 1 ½ anem repetint cada dimarts.
Ho he de reconèixer. No hi ha manera de guanyar un partit. Si es despista de tant en tant sóc capaç de guanyar algun set, però almenys últimament li poso les coses més difícils.
La gent diu que va al gimnàs per fer salut i per estar en forma, però no ens enganyem, qui no va al gimnàs per intentar conèixer a...
Sinó perquè vosaltres us poseu les millors mudes (i la majoria us lligueu un jersei a la cintura) i perquè nosaltres anem sense respirar tota l’estona per amagar la panxeta?
Com ja he dit amb el primo sempre anem mirant aquí i allà, a veure a qui coneixem. Estem contents perquè tenim davant l’squash los cuerpos spinning però de la manera que juguem i com acabem, nano, en el gimnàs quedarem per vestir sants.
Ahir per exemple. El equipo rojo (Cisco), amb la seva samarreta de Rafita Nadal, i l’equip blau (samarreta de Ron Barceló) varem sortir de la pista com si haguéssim estat jugant dins una sauna. Collons quina calor!!!. Tenia suats fins els calçotets!!!!
Ja només començar ritme alt, pulsacions al màxim i cops mestres que feien que anéssim de banda a banda. Per sort ahir no hi va haver cap lesionat.
Però demostra la teoria que no aconseguirem lligar mai dins del gym perquè hauríeu d’haver vist la cara de les noies que entraven després de nosaltres.
Ens varen mirar, una petita salutació de cortesia (en resposta al nostre “Hola que tal”) i res més. Bé en realitat suposo que es preguntàvem (una mirada no enganya) com carai es podia suar tant i si em toquen xisclo...
Per sort, cansats o no, més o menys suats, no hi ha res millor que després d’una dutxa d’aigua freda, descansar les cames i el body en una terrassa mentre deglutim a ritme frenètic una coca-cola...
Per això només us dic una cosa: VALEN LA PENA ELS DIMARTS A LA TARDA I VISCA l’SQUASH!!!

AQUEST ANY SI PERÒ L’ANY QUE VE…

2007-06-11T10:03:00.000+02:00

No cal dir que avui és un dia difícil…
És dilluns i encara que tinc fama de llevar-me aviat m’ha costat deu i ajuda sortir del llit. Sort de Seguridad Social que no s’ha oblidat de sonar a les 7.00 h en el meu nou mòbil. No obstant estava tranquil perquè tenia la promesa que el meu company de pis m’havia de despertar si no em sonava el despertador.
Ho hagués fet? Jo crec que no perquè quan he marxat de casa ni s’havia mogut del llit. Suposo que va gastar totes les energies perseguint la panerola que va trobar dins el bany ahir a la nit.
Però anem al gra... a part de ser dilluns, és un dia complicat perquè el barça (tot i que acabarà guanyant la lliga) no va aprofitar la magnífica oportunitat que tenia aquest dissabte per sentenciar la lliga. Tamudinho ens va fotre en les nostres aspiracions.
Per tant i mal que em pesi vull felicitar a tots els seguidors de l’Espanyol (cosinet, cunyat i germana) perquè per fi s’han venjat del barça i dels molts anys d’humiliacions que els hem fet passat.
Dissabte passat el que més sentia a ca meva era que ara fa un any el Barça va estar a punt d’enviar l’Espanyol a la segona quan ja ho tenia tot guanyat i a sobre els seguidors del Barça l’únic que cantaven era: A SEGUNDA OE OE...
Per tant, Espanyol felicitats pel que heu aconseguit però l’any que ve ja veureu...

INVERSIÓ EN FELICITAT

2007-05-29T15:04:00.000+02:00

Al igual que alguns de vosaltres feu després d’una absència prolongada en el món dels blogs deixeu-me començar amb una disculpa per:
HAVER TRIGAT TANT DE TEMPS EN PIAR.
Motius:
1- He tornat a la rutina odiosa de l’odi profund al món informàtic. Sobretot des de què el meu Gerent m’ha fet responsable informàtic. Sóc l’únic responsable informàtic que no sap ni com canviar un tòner (i això ho diu el meu jefe...).
2- He estat ocupat i liat, feina a part, amb el que a mi m’agrada anomenar:
INVERSIÓ EN FELICITAT
Què és invertir en felicitat?
- Dos últims caps de setmana a Roses!!!! Banys de mar, de sol i molt de menjar
- Cap de setmana a Montmeló gaudint de la Fórmula 1 i de la companyia. Únic detall que no va estar bé és que no va guanyar qui havia de guanyar.
- Cap de setmana a Sant Sebastià. Amb menú sidreria i victòria blaugrana.
- Partides repetides al meu esport preferit... (espero compartir-lo aviat amb molts de vosaltres).
- Partides d’Squash amb el primo. Permeten, a part de seguir demostrant que és molt més bo que jo, parlar de temes profunds.
- Sopars, aperitius i cervesetes...
- I sobretot ESTRENAR COTXE NOU.
Bé, m’agradaria dir que tornaré escriure aviat però mai se sap...
Ah i felicitats a tots els que heu complert anys durant la meva absència en el blog.

Un diumenge igual i un Sant Jordi diferent

2007-04-22T11:23:00.000+02:00

Aficionat a l'esport (no ho puc negar) ha començat una de les millors èpoques de l'any per tots els diumenges que no saps que fer quan et despertes. Fan motos, cotxes (F1) i tennis i sobretot futbol.

Ara mateix espero que comenci el Gran Premi de MOTO GP de Turquia però si aquest diumenge és especial és perquè demà és SANT JORDI.

Puc assegurar-ho. Per mi Sant Jordi és un dels millors dies de l'any però aquest any... No tinc festa i per tant no podré fer el que normalment feiem tots (si no en tenia perdia un dia de vacances per aprofitar-lo):

Regalar les dues roses familiars per ma mare i ma germana. El motiu em ve de gust i desde petit amb mon pare de viatge em tocava evitar que se'n quedessin sense...

Dinar amb vosaltres (els amics) a prop de Centre. Per sort no hem repetit l'experiència del restaurant vegetarià de fa uns anys que si no...

Y el millor, passejada per la Rambla veien parades de llibres i de roses i intentant buscar les millors roses per algunes de vosaltres...
Y per últim, buscar un llibre que llegir durant les vacences (algú vol aconsellar-me'n algun?)

Per tant, aquest any, no tinguent festa ja puc dir que el dia de Sant Jordi serà diferent. Vosaltres repetireu el que venim fent desde fa molts anys però jo hauré d'estar a l'oficina fins les 18.30 h. Ara bé, juro que només sortir de la feina aniré corrent cap a la Rambla per aprofitar el temps que em quedi...

I per si no us veig demà, deixeu-me que us regli a vosaltres una rosa fotogràfica:

Bon Sant Jordi...

Viatge a Roses

2007-04-18T20:29:00.000+02:00

Us ho debia a molts des de fa ja dies. L'EXCURSIÓ a ROSES.

Aquesta entrada no només va dedicada als que heu vingut, sinó també als que no vareu venir aquest cop i als que encara no heu pogut acompanyar-me de cap de setmana a Roses.

Dia 1:

Sortida cap a Roses en la fregoneta ocupada per sis grans persones.

Parada i fonda a l'Hostal de la Granota

Copa a l'Intermetzo (permeteu-me dir que és un dels millors bars de Roses).

L'hora de retirada i la més que possible presència de pluja impossibiliten la passejada de 21 km de Cadaqués a Roses.

Dia 2:

Au vinga dormilegues heu de llevar-vos. L'esmorzar és a taula. (els cabrons baixen fent saltirons).

Sortim a les 12 de casa. Esperem encara una nova incorporació a l'aventura. Arriba a les 13.30 hores. Però abans ens ha donat temps de gaudir de les vistes de Roses i de part del camí (tot sota una pluja que...)

I alguns (que som de Barcelona vem trepitjar...)
Quan arriba la Marina ja toca anar a dinar i com que m'agrada menjar bé, però sobretot a bons llocs aquesta va ser la meva elecció:
La elecció del menú va ser fàcil. Amanida, paella, fideuà meridat per una blanc pescador (l'Edu escollia) i de postres doncs...

Amb els postres, caragillos (ups haig de conduir!) i amb alguns raig de llum despuntant en la espeça capa de núvols toca pair el menjar però abans mireu el restaurant des de l'altra banda

La caminada de la tarda va ser immillorable encara que aquí tornaré a utilitzar la dita de què una imatge val més que 1000 paraules

Bé nois, fins aquí la primera part del viatge a Roses. Queda el tercer dia. En breu el publicaré però només heu d'imaginar que si amb el temps de dissabte les vistes eren magnifiques, imagineu que vem fer diumenge. Per fi després de 15 dies va sortir el sol.

Fins la pròxima.

RELAXAR-SE i un brindis per...

2007-04-09T10:33:00.000+02:00

Ahir diumenge, en la que esperava fos una de les habituals tornades de Setmana Santa (sempre s’esperen cues però mai se’n troben) em va venir una idea al cap i que se que a molts us fa molta ràbia que utilitzi: COM M’HE RELAXAT AQUESTS DIES.
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana:

RELAXACIÓ: Acció i efecte de relaxar.

RELAXAR: Afluixar, disminuir la tensió física o psíquica.

Permeteu-me que us defineixi RELAX/RELAXAR en el meu Diccionari Personal:

Setmana sense moure un dit (faig ràbia ho sé) o com a màxim començar a escriure un blog o fins i tot comunicar-me amb alguns de vosaltres en el que jo considerava un absurd: El MESSENGER. Haig de reconèixer que sort que no el tinc a la feina que si no...

Viatge a Roses per passar uns magnífics dies amb família i practicar la RELAXACIÓ.
En aquest punt deixeu-me dir que molts de vosaltres heu optat per relaxar-vos d’altres maneres. Algunes heu anat a BERLÍN, alguns a LONDRES i MADRID i algunes han preferit fer la mudança al seu nou piset de Gracia.

Sol, barca i activitat esportiva:

Sol perquè en el microclima empordanès en que resideixo ocasionalment sempre fa un temps diferent al que anuncien als homes del temps. M’he oblidat la crema solar i ara per ara la pell...

Barca perquè què hi ha millor que una passejadeta d’un parell d’hores per les platges Rosenques. Vaja, el que en diem BARQUEJAR

Activitat esportiva que vinc practicant últimament i que m’ajuda a alliberar totes les tensions. Cris i Nadia a veure quan ho compartim.

4. Família, llegir i DORMIR

Dinar familiar amb les mones pel mig. En realitat aquest acte lúdico-social no relaxa però sempre està bé veure tota la família.

Com en cada època de vacances he començat un nou llibre: TOR, tretze cases i tres morts. Quan l’acabaré?

I dormir. Migdiades cada dia. I sobretot dormides nocturnes de més de 10 hores. Increïble no?

Ara bé, deixeu-me que em posi nostàlgic. Encara que no hagués fet res, haguessin estat unes magnífiques i RELAXADES vacances i us diré perquè:

NO TENIA CAP FAMILIAR A L’HOSPITAL...

Per tant deixeu-me acabar amb el brindis amb el que va començar la celebració de les mones d’ahir i que realment em va emocionar:

UN BRINDIS PEL RAMON

PRESENTACIÓ EN SOCIETAT

2007-04-04T10:23:00.000+02:00

El meu primer comentari per explicar els motius pels quals he començat aquesta nova aventura del blog: VOSALTRES.

Deixeu-me que us digui que feu ràbia. Portava més de 6 mesos sentint a parlar dels vostres blogs i per culpa d’alguns (Francesc, Cristina i Nadia especialment) heu aconseguit que el primer que faci cada matí a la feina (no ho digueu al jefe) és xafardejar pel vostre blog.

Miro si heu afegit nous comentaris o si el meu estimat cosinet ha actualitzat el seu blog (primo a veure si treballem una mica més que últimament no me escribes nada).

Què si fa o posa en el blog?.

Doncs pel que veig, comentaris, idees, treballs de carrera sobre trens (això va per tu Ayma).

Per tant deixeu-me que comenci amb el que faig fer ahir: Gran sopar House.

No només per la magnífica sèrie de FOX (jo ho veig per la fox) sinó també per la companyia que tenia (lo mejor) i pel sopar (modestament crec que era bo) que consistia en un sopar a base d’amanida de nous i uns pinxos (estic preparat pel concurs de pinxos) que vaig poder preparar gràcies a que estic de vacances.

Bé, fins aquí la meva primera incursió en el mòn dels blogs però prometo que no serà l'útlima.

Petons a tots