viernes, 19 de octubre de 2007

Todos a la CAMA

El próximo viernes vamos a la CAMA!!!!!
Esta frase es la última que escuché ayer y para aquellos que ya estáis malpensado (como lo hicisteis con los …) me estoy refiriendo a un PUB/KARAOKE.
Todos los que queráis acompañarnos el próximo viernes disfrutareis oyéndome cantar, vociferando o soltando gallos con una canción de Perales o Pimpinela. Se admiten sugerencias.
¿Y porque salió el tema de la cama?
Todo comenzó con una apuesta.
Debía escribir en mi Blog o pagaba una cena.
Como no, debido a la dificultad de la apuesta, perdí!!! Escribir en el blog parece fácil pero no lo es!!!!
Así pues, propuse un día al azar para ir a cenar. Mesa para dos, con buena compañía, buena comida, buen vino, y … ¿Que más se puede pedir?
¡¡¡Pues ser tres más!!!. El pesado de mi primo quiso acompañarnos y para él no tenemos un no. Único requisito impuesto: Buscarse o mejor dicho Buscarle acompañante!!!!
Encontramos, no una, sino dos mujeres más, así pues, ya estábamos los que terminamos. ELLAS TRES (incluido una con cara de Virgen) y los BARDEM (nos diferenciamos del original en que preferimos a la Mónica).
Empezamos con las cervezas y similares. Seguimos con una conversación con otras encantadoras mujeres, algo avanzadas en edad (rondaban los 90), pero con un desparpajo digno de admiración. Según ellas:
- Me parezco a un escritor que sale en la Tele. Agudizar el ingenio y encontrar-lo pero ya os advierto que no es GALA.
- Una de las tres acompañantes tiene cara de Virgen!!!
- Otra tiene cara de … Aquí si que se pueden usar puntos suspensivos porque las viejitas los usaron pero no estoy de acuerdo con ellas. Yo sabría como terminar la frase
- y…
Después tocaba cena.
- Primer sitio. Hasta la bandera. Hoy no cenamos tapas!!!!!
- Segundo sitio. Pizzería!!! Pizzas y Lambrusco ¿Por cierto rubia, te sentó bien la pizza?
Y finalmente, después de la cena, la pregunta que esperábamos, alguien se apunta a…
La respuesta fue negativa pero la promesa fue firme. NOS VEMOS EN LA CAMA EN SIETE DÍAS.
¡Por cierto, aún te debo la cena!

lunes, 15 de octubre de 2007

Després de la tempesta la…

I és que avui me’n vaig a una activitat que espero des de que vaig comprar-me el meu cotxe.
Provar diferents cotxes dins del circuit de Montmeló. Enfilar la recta i posar el cotxe a...
Aprofitar que no hi ha radars en el circuit per superar els límits de velocitat sense por que em treguin punts del carnet i de manera controlada.
Finalment el meu comercial de VW, amable com n’hi ha pocs, m’ha aconseguit dos passes per un curs de formació que penso aprofitar. No per ser més temerari, sinó per aprendre a conduir (o això espero) i reaccionar en condicions anormals.
Què he hagut de patir fins aquí?
- Un retard de 1 ½ mes en tenir el cotxe vermell. Tot i que mentre esperava anava provant diferents models.
- Que no m’instal·lessin els altaveus de la part de darrera del cotxe.
- Que mentre m’instal·laven els altaveus i em reparaven un petit xoc em tornessin el cotxe pitjor del que estava.
- I que a sobre després de la compra i les reparacions em truquessin del departament de qualitat de VW per veure si estava satisfet o plenament satisfet de l’atenció i les operacions del taller.
Però com ja he dit d’aquí a 4 hores provaré el Circuit de Catalunya i per tant tot queda oblidat. Sé que em venc a bon preu però que hi farem.