Si no te mojas el pelo eso no es bañarse.

A las tres de la mañana me oí por boca de una mujer que era calvo. Que ofensa más horrible a un hombre que años atrás lucía melenas.
Y sólo porque le dije que bañarse sin mojarse el pelo (esto incluye a las otras 4 chicas que la acompañaban) no es bañarse.
Ellas muy divinas en la playa pero ninguna sumergió sus lindos cabellos en el agua.
¡¡¡Ni las rubias ni las morenas!!!.
Si lo hicimos nosotros horas antes justo después de ver los fuegos pirotécnicos. Según ellas, ya se sabe que cuando hay mujeres en frente acostumbramos a internar demostrar que… pero en realidad uno se baña en Sant Joan, mojándose el poco pelo que le queda, porque dicen que trae buena suerte.
¿Alguien sabe decirme por qué?
Y es que eso fue el fin de una noche magnífica, de un fin de semana especial, al menos para mí.
Fin de semana de Sant Joan en Rosas y con los amigos. ¿Qué más puedo pedir?

ODA A LOS MARTES.

Li dec unes paraules al meu cosinet i a les partides de squach que setmanalment des de fa 1 ½ anem repetint cada dimarts.
Ho he de reconèixer. No hi ha manera de guanyar un partit. Si es despista de tant en tant sóc capaç de guanyar algun set, però almenys últimament li poso les coses més difícils.
La gent diu que va al gimnàs per fer salut i per estar en forma, però no ens enganyem, qui no va al gimnàs per intentar conèixer a...
Sinó perquè vosaltres us poseu les millors mudes (i la majoria us lligueu un jersei a la cintura) i perquè nosaltres anem sense respirar tota l’estona per amagar la panxeta?
Com ja he dit amb el primo sempre anem mirant aquí i allà, a veure a qui coneixem. Estem contents perquè tenim davant l’squash los cuerpos spinning però de la manera que juguem i com acabem, nano, en el gimnàs quedarem per vestir sants.
Ahir per exemple. El equipo rojo (Cisco), amb la seva samarreta de Rafita Nadal, i l’equip blau (samarreta de Ron Barceló) varem sortir de la pista com si haguéssim estat jugant dins una sauna. Collons quina calor!!!. Tenia suats fins els calçotets!!!!
Ja només començar ritme alt, pulsacions al màxim i cops mestres que feien que anéssim de banda a banda. Per sort ahir no hi va haver cap lesionat.
Però demostra la teoria que no aconseguirem lligar mai dins del gym perquè hauríeu d’haver vist la cara de les noies que entraven després de nosaltres.
Ens varen mirar, una petita salutació de cortesia (en resposta al nostre “Hola que tal”) i res més. Bé en realitat suposo que es preguntàvem (una mirada no enganya) com carai es podia suar tant i si em toquen xisclo...
Per sort, cansats o no, més o menys suats, no hi ha res millor que després d’una dutxa d’aigua freda, descansar les cames i el body en una terrassa mentre deglutim a ritme frenètic una coca-cola...
Per això només us dic una cosa: VALEN LA PENA ELS DIMARTS A LA TARDA I VISCA l’SQUASH!!!

AQUEST ANY SI PERÒ L’ANY QUE VE…

No cal dir que avui és un dia difícil…
És dilluns i encara que tinc fama de llevar-me aviat m’ha costat deu i ajuda sortir del llit. Sort de Seguridad Social que no s’ha oblidat de sonar a les 7.00 h en el meu nou mòbil. No obstant estava tranquil perquè tenia la promesa que el meu company de pis m’havia de despertar si no em sonava el despertador.
Ho hagués fet? Jo crec que no perquè quan he marxat de casa ni s’havia mogut del llit. Suposo que va gastar totes les energies perseguint la panerola que va trobar dins el bany ahir a la nit.
Però anem al gra... a part de ser dilluns, és un dia complicat perquè el barça (tot i que acabarà guanyant la lliga) no va aprofitar la magnífica oportunitat que tenia aquest dissabte per sentenciar la lliga. Tamudinho ens va fotre en les nostres aspiracions.
Per tant i mal que em pesi vull felicitar a tots els seguidors de l’Espanyol (cosinet, cunyat i germana) perquè per fi s’han venjat del barça i dels molts anys d’humiliacions que els hem fet passat.
Dissabte passat el que més sentia a ca meva era que ara fa un any el Barça va estar a punt d’enviar l’Espanyol a la segona quan ja ho tenia tot guanyat i a sobre els seguidors del Barça l’únic que cantaven era: A SEGUNDA OE OE...
Per tant, Espanyol felicitats pel que heu aconseguit però l’any que ve ja veureu...