miércoles, 30 de enero de 2008

En el cine lo veo todo torcido

Al igual que los políticos en las precampañas, el pasado viernes prometí que volvería a entrar nuevamente en el mundo de los blogs para escribir ni que fuera unas palabras.
Pues ya que estamos comentaré una de las conversaciones que tuvimos ese día, y que por lo que parece a todo el mundo le hizo gracia.
NO SE MIRAR LA PANTALLA RECTA SI ME PONEN SUBTÍTULOS.
La pobre chica que se sentó a mi lado, aún debe pensar que tengo problemas "mentales" porque no dejé de mirarla durante toda la película. Suerte que el novio, o no me vió o fue comprensible y entendió a la primera el problema que me aquejaba. De otra forma, me parte la cara (y me la pone recta).
Desde pequeño, cuando voy al cine y me ponen subtítulos acostumbro a girar la cabeza y a mirar lo que sucede de reojo. Es una manía de mi época cegato (aquella en que no asumía que debía llevar gafas) que he asimilado como normal aún llevando gafas.
Y mi pregunta entonces es, ¿quien no tiene manías? Bien que los futbolistas entran al terreno de juego con el pie izquierdo, tocandose el pelo,...
A ellos no se les critica porque son estrellas, verdad?
A si pues tengo varias opciones para solucionar mi problema:
1- Ir a un loquero/oftalmólogo para que pueda corregirme el vicio (poco útil)
2- Ir más al cine y esperar que el novio de turno me devuelva la cara a la posición normal (algo dolorosa).
3- Torcer el patio de butacas y así los que miraréis torcido seréis vosotros (estoy fuerte pero no tanto)
4- No hacer caso de quien de mi se ...

viernes, 19 de octubre de 2007

Todos a la CAMA

El próximo viernes vamos a la CAMA!!!!!
Esta frase es la última que escuché ayer y para aquellos que ya estáis malpensado (como lo hicisteis con los …) me estoy refiriendo a un PUB/KARAOKE.
Todos los que queráis acompañarnos el próximo viernes disfrutareis oyéndome cantar, vociferando o soltando gallos con una canción de Perales o Pimpinela. Se admiten sugerencias.
¿Y porque salió el tema de la cama?
Todo comenzó con una apuesta.
Debía escribir en mi Blog o pagaba una cena.
Como no, debido a la dificultad de la apuesta, perdí!!! Escribir en el blog parece fácil pero no lo es!!!!
Así pues, propuse un día al azar para ir a cenar. Mesa para dos, con buena compañía, buena comida, buen vino, y … ¿Que más se puede pedir?
¡¡¡Pues ser tres más!!!. El pesado de mi primo quiso acompañarnos y para él no tenemos un no. Único requisito impuesto: Buscarse o mejor dicho Buscarle acompañante!!!!
Encontramos, no una, sino dos mujeres más, así pues, ya estábamos los que terminamos. ELLAS TRES (incluido una con cara de Virgen) y los BARDEM (nos diferenciamos del original en que preferimos a la Mónica).
Empezamos con las cervezas y similares. Seguimos con una conversación con otras encantadoras mujeres, algo avanzadas en edad (rondaban los 90), pero con un desparpajo digno de admiración. Según ellas:
- Me parezco a un escritor que sale en la Tele. Agudizar el ingenio y encontrar-lo pero ya os advierto que no es GALA.
- Una de las tres acompañantes tiene cara de Virgen!!!
- Otra tiene cara de … Aquí si que se pueden usar puntos suspensivos porque las viejitas los usaron pero no estoy de acuerdo con ellas. Yo sabría como terminar la frase
- y…
Después tocaba cena.
- Primer sitio. Hasta la bandera. Hoy no cenamos tapas!!!!!
- Segundo sitio. Pizzería!!! Pizzas y Lambrusco ¿Por cierto rubia, te sentó bien la pizza?
Y finalmente, después de la cena, la pregunta que esperábamos, alguien se apunta a…
La respuesta fue negativa pero la promesa fue firme. NOS VEMOS EN LA CAMA EN SIETE DÍAS.
¡Por cierto, aún te debo la cena!

lunes, 15 de octubre de 2007

Després de la tempesta la…

I és que avui me’n vaig a una activitat que espero des de que vaig comprar-me el meu cotxe.
Provar diferents cotxes dins del circuit de Montmeló. Enfilar la recta i posar el cotxe a...
Aprofitar que no hi ha radars en el circuit per superar els límits de velocitat sense por que em treguin punts del carnet i de manera controlada.
Finalment el meu comercial de VW, amable com n’hi ha pocs, m’ha aconseguit dos passes per un curs de formació que penso aprofitar. No per ser més temerari, sinó per aprendre a conduir (o això espero) i reaccionar en condicions anormals.
Què he hagut de patir fins aquí?
- Un retard de 1 ½ mes en tenir el cotxe vermell. Tot i que mentre esperava anava provant diferents models.
- Que no m’instal·lessin els altaveus de la part de darrera del cotxe.
- Que mentre m’instal·laven els altaveus i em reparaven un petit xoc em tornessin el cotxe pitjor del que estava.
- I que a sobre després de la compra i les reparacions em truquessin del departament de qualitat de VW per veure si estava satisfet o plenament satisfet de l’atenció i les operacions del taller.
Però com ja he dit d’aquí a 4 hores provaré el Circuit de Catalunya i per tant tot queda oblidat. Sé que em venc a bon preu però que hi farem.

miércoles, 19 de septiembre de 2007

Bonítols 1 – El Menda 1.

Amb el títol està tot dit. Gran dissabte de pesquera.
Van ser 8 bonítols, 3 càntares, ...
Aquest cop he fet callar moltes boques, bé, en realitat la del primo que pesat com sempre no s’ha pogut estar de fer els comentaris de sempre.
Ara toca el desempat. Per tant esperem a veure que passarà el pròxim dia que em deixin anar-hi.

miércoles, 12 de septiembre de 2007

Bonítols 1 - El menda 0

Amics, tots sabeu que durant el més de setembre tinc la sort de sortir a pescar.
Aprofito les vacances del meu oncle i l’acompanyo a la recerca del bonítol.
Tots dieu que em falta un llum quan us explico que em llevo a les 6.00 h i ens estem fins les 14.00 h intentant portar a bord aquest tresors que alguns de vosaltres heu deglutit en forma de conserva.
Doncs, dissabte passat, dia 08/09/07, hi varem anar i els peixets ni van picar.
Això, i segons diu el meu cosinet, és perquè algú m’ha “echado un mal de ojo” . No hi ha manera de què pesqui un bonítol.
Per tant, i siguem francs, el resultat de dissabte passat és 1 a 0 a favor dels peixos.
Per sort, i perquè els anys de paciència amb la pesca m’han otorgat aquest privilegi, aquest dissabte tornaré a llevar-me a hores intempestives i podré gaudir, sinó d’un dia d’abundant pesca, de veure la sortida del sol mentre estàs passant davant Cadaqués.

martes, 28 de agosto de 2007

CITA A CEGUES

Sessió de massatges a la PONDEROSA, Martini Rosso al mig i Menorca rodejant-nos.
Així és com comença una cita a cegues.
I avui serà el gran dia!!!!!
Nervis creixent, ganes augmentant i ... sempre al cap el pensament que, en una cita a cegues existeix un petit problema que ràpidament se soluciona:
COM ENS RECONEIXEREM?


Gràcies a les dues...

lunes, 27 de agosto de 2007

TORNADA A LA RUTINA...

Com durant aquesta setmana aniran dient en els telenotícies tinc estrès post vacances. Avui dia 27 d’agost he de reincorporar-me novament al treball. Estic que tinc ganes de..., EN REALITAT NO TINC GANES DE FER RES.
Recordo que aquest cap de setmana anava dient que tenia ganes de tornar a treballar (oi Cris i Edu?), però siguem francs, qui vol tornar a treballar després d’unes vacances estupendes?
Després de dos setmanes de descans a ROSES i una setmana a la PONDEROSA Menorquina només tinc ganes de pensar que faré el pròxim cop que tingui vacances. Possiblement el pròxim desembre.
Però siguem francs, tornar a la rutina té coses bones. Aquelles que es fan, i feia, un cop s’acaba la jornada laboral:
- Cafès, cerveses i sopars alguns dies.
- Partides d’squash cada dimarts (Cisco demà no podem que tinc coses més importants a fer)
- Partit de futbol al dimecres al vespre
- ...
Simplement per acabar deixeu-me que adjunti una foto dels jardins de la PONDEROSA. M’ajudarà, us ajudarà, a pensar QUÈ COLLONS FEM TREBALLANT!?!?