Un diumenge igual i un Sant Jordi diferent

Aficionat a l'esport (no ho puc negar) ha començat una de les millors èpoques de l'any per tots els diumenges que no saps que fer quan et despertes. Fan motos, cotxes (F1) i tennis i sobretot futbol.

Ara mateix espero que comenci el Gran Premi de MOTO GP de Turquia però si aquest diumenge és especial és perquè demà és SANT JORDI.

Puc assegurar-ho. Per mi Sant Jordi és un dels millors dies de l'any però aquest any... No tinc festa i per tant no podré fer el que normalment feiem tots (si no en tenia perdia un dia de vacances per aprofitar-lo):

• Regalar les dues roses familiars per ma mare i ma germana. El motiu em ve de gust i desde petit amb mon pare de viatge em tocava evitar que se'n quedessin sense...


• Dinar amb vosaltres (els amics) a prop de Centre. Per sort no hem repetit l'experiència del restaurant vegetarià de fa uns anys que si no...


• Y el millor, passejada per la Rambla veien parades de llibres i de roses i intentant buscar les millors roses per algunes de vosaltres...
• Y per últim, buscar un llibre que llegir durant les vacences (algú vol aconsellar-me'n algun?)

Per tant, aquest any, no tinguent festa ja puc dir que el dia de Sant Jordi serà diferent. Vosaltres repetireu el que venim fent desde fa molts anys però jo hauré d'estar a l'oficina fins les 18.30 h. Ara bé, juro que només sortir de la feina aniré corrent cap a la Rambla per aprofitar el temps que em quedi...

I per si no us veig demà, deixeu-me que us regli a vosaltres una rosa fotogràfica:

Bon Sant Jordi...

Viatge a Roses

Us ho debia a molts des de fa ja dies. L'EXCURSIÓ a ROSES.

Aquesta entrada no només va dedicada als que heu vingut, sinó també als que no vareu venir aquest cop i als que encara no heu pogut acompanyar-me de cap de setmana a Roses.

Dia 1:

Sortida cap a Roses en la fregoneta ocupada per sis grans persones.

Parada i fonda a l'Hostal de la Granota

Copa a l'Intermetzo (permeteu-me dir que és un dels millors bars de Roses).

L'hora de retirada i la més que possible presència de pluja impossibiliten la passejada de 21 km de Cadaqués a Roses.

Dia 2:

Au vinga dormilegues heu de llevar-vos. L'esmorzar és a taula. (els cabrons baixen fent saltirons).

Sortim a les 12 de casa. Esperem encara una nova incorporació a l'aventura. Arriba a les 13.30 hores. Però abans ens ha donat temps de gaudir de les vistes de Roses i de part del camí (tot sota una pluja que...)

I alguns (que som de Barcelona vem trepitjar...)
Quan arriba la Marina ja toca anar a dinar i com que m'agrada menjar bé, però sobretot a bons llocs aquesta va ser la meva elecció:
La elecció del menú va ser fàcil. Amanida, paella, fideuà meridat per una blanc pescador (l'Edu escollia) i de postres doncs...

Amb els postres, caragillos (ups haig de conduir!) i amb alguns raig de llum despuntant en la espeça capa de núvols toca pair el menjar però abans mireu el restaurant des de l'altra banda

La caminada de la tarda va ser immillorable encara que aquí tornaré a utilitzar la dita de què una imatge val més que 1000 paraules

Bé nois, fins aquí la primera part del viatge a Roses. Queda el tercer dia. En breu el publicaré però només heu d'imaginar que si amb el temps de dissabte les vistes eren magnifiques, imagineu que vem fer diumenge. Per fi després de 15 dies va sortir el sol.

Fins la pròxima.

RELAXAR-SE i un brindis per...

Ahir diumenge, en la que esperava fos una de les habituals tornades de Setmana Santa (sempre s’esperen cues però mai se’n troben) em va venir una idea al cap i que se que a molts us fa molta ràbia que utilitzi: COM M’HE RELAXAT AQUESTS DIES.
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana:

• RELAXACIÓ: Acció i efecte de relaxar.


• RELAXAR: Afluixar, disminuir la tensió física o psíquica.

Permeteu-me que us defineixi RELAX/RELAXAR en el meu Diccionari Personal:

1. Setmana sense moure un dit (faig ràbia ho sé) o com a màxim començar a escriure un blog o fins i tot comunicar-me amb alguns de vosaltres en el que jo considerava un absurd: El MESSENGER. Haig de reconèixer que sort que no el tinc a la feina que si no...


2. Viatge a Roses per passar uns magnífics dies amb família i practicar la RELAXACIÓ.
   En aquest punt deixeu-me dir que molts de vosaltres heu optat per relaxar-vos d’altres maneres. Algunes heu anat a BERLÍN, alguns a LONDRES i MADRID i algunes han preferit fer la mudança al seu nou piset de Gracia.


3. Sol, barca i activitat esportiva:

• Sol perquè en el microclima empordanès en que resideixo ocasionalment sempre fa un temps diferent al que anuncien als homes del temps. M’he oblidat la crema solar i ara per ara la pell...


• Barca perquè què hi ha millor que una passejadeta d’un parell d’hores per les platges Rosenques. Vaja, el que en diem BARQUEJAR


• Activitat esportiva que vinc practicant últimament i que m’ajuda a alliberar totes les tensions. Cris i Nadia a veure quan ho compartim.

4. Família, llegir i DORMIR

• Dinar familiar amb les mones pel mig. En realitat aquest acte lúdico-social no relaxa però sempre està bé veure tota la família.


• Com en cada època de vacances he començat un nou llibre: TOR, tretze cases i tres morts. Quan l’acabaré?


• I dormir. Migdiades cada dia. I sobretot dormides nocturnes de més de 10 hores. Increïble no?

Ara bé, deixeu-me que em posi nostàlgic. Encara que no hagués fet res, haguessin estat unes magnífiques i RELAXADES vacances i us diré perquè:

NO TENIA CAP FAMILIAR A L’HOSPITAL...

Per tant deixeu-me acabar amb el brindis amb el que va començar la celebració de les mones d’ahir i que realment em va emocionar:

UN BRINDIS PEL RAMON

PRESENTACIÓ EN SOCIETAT

El meu primer comentari per explicar els motius pels quals he començat aquesta nova aventura del blog: VOSALTRES.

Deixeu-me que us digui que feu ràbia. Portava més de 6 mesos sentint a parlar dels vostres blogs i per culpa d’alguns (Francesc, Cristina i Nadia especialment) heu aconseguit que el primer que faci cada matí a la feina (no ho digueu al jefe) és xafardejar pel vostre blog.

Miro si heu afegit nous comentaris o si el meu estimat cosinet ha actualitzat el seu blog (primo a veure si treballem una mica més que últimament no me escribes nada).

Què si fa o posa en el blog?.

Doncs pel que veig, comentaris, idees, treballs de carrera sobre trens (això va per tu Ayma).

Per tant deixeu-me que comenci amb el que faig fer ahir: Gran sopar House.

No només per la magnífica sèrie de FOX (jo ho veig per la fox) sinó també per la companyia que tenia (lo mejor) i pel sopar (modestament crec que era bo) que consistia en un sopar a base d’amanida de nous i uns pinxos (estic preparat pel concurs de pinxos) que vaig poder preparar gràcies a que estic de vacances.

Bé, fins aquí la meva primera incursió en el mòn dels blogs però prometo que no serà l'útlima.

Petons a tots