ODA A LOS MARTES.

Li dec unes paraules al meu cosinet i a les partides de squach que setmanalment des de fa 1 ½ anem repetint cada dimarts.
Ho he de reconèixer. No hi ha manera de guanyar un partit. Si es despista de tant en tant sóc capaç de guanyar algun set, però almenys últimament li poso les coses més difícils.
La gent diu que va al gimnàs per fer salut i per estar en forma, però no ens enganyem, qui no va al gimnàs per intentar conèixer a...
Sinó perquè vosaltres us poseu les millors mudes (i la majoria us lligueu un jersei a la cintura) i perquè nosaltres anem sense respirar tota l’estona per amagar la panxeta?
Com ja he dit amb el primo sempre anem mirant aquí i allà, a veure a qui coneixem. Estem contents perquè tenim davant l’squash los cuerpos spinning però de la manera que juguem i com acabem, nano, en el gimnàs quedarem per vestir sants.
Ahir per exemple. El equipo rojo (Cisco), amb la seva samarreta de Rafita Nadal, i l’equip blau (samarreta de Ron Barceló) varem sortir de la pista com si haguéssim estat jugant dins una sauna. Collons quina calor!!!. Tenia suats fins els calçotets!!!!
Ja només començar ritme alt, pulsacions al màxim i cops mestres que feien que anéssim de banda a banda. Per sort ahir no hi va haver cap lesionat.
Però demostra la teoria que no aconseguirem lligar mai dins del gym perquè hauríeu d’haver vist la cara de les noies que entraven després de nosaltres.
Ens varen mirar, una petita salutació de cortesia (en resposta al nostre “Hola que tal”) i res més. Bé en realitat suposo que es preguntàvem (una mirada no enganya) com carai es podia suar tant i si em toquen xisclo...
Per sort, cansats o no, més o menys suats, no hi ha res millor que després d’una dutxa d’aigua freda, descansar les cames i el body en una terrassa mentre deglutim a ritme frenètic una coca-cola...
Per això només us dic una cosa: VALEN LA PENA ELS DIMARTS A LA TARDA I VISCA l’SQUASH!!!