Bonítols 1 - El menda 0

Amics, tots sabeu que durant el més de setembre tinc la sort de sortir a pescar.
Aprofito les vacances del meu oncle i l’acompanyo a la recerca del bonítol.
Tots dieu que em falta un llum quan us explico que em llevo a les 6.00 h i ens estem fins les 14.00 h intentant portar a bord aquest tresors que alguns de vosaltres heu deglutit en forma de conserva.
Doncs, dissabte passat, dia 08/09/07, hi varem anar i els peixets ni van picar.
Això, i segons diu el meu cosinet, és perquè algú m’ha “echado un mal de ojo” . No hi ha manera de què pesqui un bonítol.
Per tant, i siguem francs, el resultat de dissabte passat és 1 a 0 a favor dels peixos.
Per sort, i perquè els anys de paciència amb la pesca m’han otorgat aquest privilegi, aquest dissabte tornaré a llevar-me a hores intempestives i podré gaudir, sinó d’un dia d’abundant pesca, de veure la sortida del sol mentre estàs passant davant Cadaqués.

CITA A CEGUES

Sessió de massatges a la PONDEROSA, Martini Rosso al mig i Menorca rodejant-nos.
Així és com comença una cita a cegues.
I avui serà el gran dia!!!!!
Nervis creixent, ganes augmentant i ... sempre al cap el pensament que, en una cita a cegues existeix un petit problema que ràpidament se soluciona:
COM ENS RECONEIXEREM?

Gràcies a les dues...

TORNADA A LA RUTINA...

Com durant aquesta setmana aniran dient en els telenotícies tinc estrès post vacances. Avui dia 27 d’agost he de reincorporar-me novament al treball. Estic que tinc ganes de..., EN REALITAT NO TINC GANES DE FER RES.
Recordo que aquest cap de setmana anava dient que tenia ganes de tornar a treballar (oi Cris i Edu?), però siguem francs, qui vol tornar a treballar després d’unes vacances estupendes?
Després de dos setmanes de descans a ROSES i una setmana a la PONDEROSA Menorquina només tinc ganes de pensar que faré el pròxim cop que tingui vacances. Possiblement el pròxim desembre.
Però siguem francs, tornar a la rutina té coses bones. Aquelles que es fan, i feia, un cop s’acaba la jornada laboral:
- Cafès, cerveses i sopars alguns dies.
- Partides d’squash cada dimarts (Cisco demà no podem que tinc coses més importants a fer)
- Partit de futbol al dimecres al vespre
- ...
Simplement per acabar deixeu-me que adjunti una foto dels jardins de la PONDEROSA. M’ajudarà, us ajudarà, a pensar QUÈ COLLONS FEM TREBALLANT!?!?

Si no te mojas el pelo eso no es bañarse.

A las tres de la mañana me oí por boca de una mujer que era calvo. Que ofensa más horrible a un hombre que años atrás lucía melenas.
Y sólo porque le dije que bañarse sin mojarse el pelo (esto incluye a las otras 4 chicas que la acompañaban) no es bañarse.
Ellas muy divinas en la playa pero ninguna sumergió sus lindos cabellos en el agua.
¡¡¡Ni las rubias ni las morenas!!!.
Si lo hicimos nosotros horas antes justo después de ver los fuegos pirotécnicos. Según ellas, ya se sabe que cuando hay mujeres en frente acostumbramos a internar demostrar que… pero en realidad uno se baña en Sant Joan, mojándose el poco pelo que le queda, porque dicen que trae buena suerte.
¿Alguien sabe decirme por qué?
Y es que eso fue el fin de una noche magnífica, de un fin de semana especial, al menos para mí.
Fin de semana de Sant Joan en Rosas y con los amigos. ¿Qué más puedo pedir?

ODA A LOS MARTES.

Li dec unes paraules al meu cosinet i a les partides de squach que setmanalment des de fa 1 ½ anem repetint cada dimarts.
Ho he de reconèixer. No hi ha manera de guanyar un partit. Si es despista de tant en tant sóc capaç de guanyar algun set, però almenys últimament li poso les coses més difícils.
La gent diu que va al gimnàs per fer salut i per estar en forma, però no ens enganyem, qui no va al gimnàs per intentar conèixer a...
Sinó perquè vosaltres us poseu les millors mudes (i la majoria us lligueu un jersei a la cintura) i perquè nosaltres anem sense respirar tota l’estona per amagar la panxeta?
Com ja he dit amb el primo sempre anem mirant aquí i allà, a veure a qui coneixem. Estem contents perquè tenim davant l’squash los cuerpos spinning però de la manera que juguem i com acabem, nano, en el gimnàs quedarem per vestir sants.
Ahir per exemple. El equipo rojo (Cisco), amb la seva samarreta de Rafita Nadal, i l’equip blau (samarreta de Ron Barceló) varem sortir de la pista com si haguéssim estat jugant dins una sauna. Collons quina calor!!!. Tenia suats fins els calçotets!!!!
Ja només començar ritme alt, pulsacions al màxim i cops mestres que feien que anéssim de banda a banda. Per sort ahir no hi va haver cap lesionat.
Però demostra la teoria que no aconseguirem lligar mai dins del gym perquè hauríeu d’haver vist la cara de les noies que entraven després de nosaltres.
Ens varen mirar, una petita salutació de cortesia (en resposta al nostre “Hola que tal”) i res més. Bé en realitat suposo que es preguntàvem (una mirada no enganya) com carai es podia suar tant i si em toquen xisclo...
Per sort, cansats o no, més o menys suats, no hi ha res millor que després d’una dutxa d’aigua freda, descansar les cames i el body en una terrassa mentre deglutim a ritme frenètic una coca-cola...
Per això només us dic una cosa: VALEN LA PENA ELS DIMARTS A LA TARDA I VISCA l’SQUASH!!!

AQUEST ANY SI PERÒ L’ANY QUE VE…

No cal dir que avui és un dia difícil…
És dilluns i encara que tinc fama de llevar-me aviat m’ha costat deu i ajuda sortir del llit. Sort de Seguridad Social que no s’ha oblidat de sonar a les 7.00 h en el meu nou mòbil. No obstant estava tranquil perquè tenia la promesa que el meu company de pis m’havia de despertar si no em sonava el despertador.
Ho hagués fet? Jo crec que no perquè quan he marxat de casa ni s’havia mogut del llit. Suposo que va gastar totes les energies perseguint la panerola que va trobar dins el bany ahir a la nit.
Però anem al gra... a part de ser dilluns, és un dia complicat perquè el barça (tot i que acabarà guanyant la lliga) no va aprofitar la magnífica oportunitat que tenia aquest dissabte per sentenciar la lliga. Tamudinho ens va fotre en les nostres aspiracions.
Per tant i mal que em pesi vull felicitar a tots els seguidors de l’Espanyol (cosinet, cunyat i germana) perquè per fi s’han venjat del barça i dels molts anys d’humiliacions que els hem fet passat.
Dissabte passat el que més sentia a ca meva era que ara fa un any el Barça va estar a punt d’enviar l’Espanyol a la segona quan ja ho tenia tot guanyat i a sobre els seguidors del Barça l’únic que cantaven era: A SEGUNDA OE OE...
Per tant, Espanyol felicitats pel que heu aconseguit però l’any que ve ja veureu...

INVERSIÓ EN FELICITAT

Al igual que alguns de vosaltres feu després d’una absència prolongada en el món dels blogs deixeu-me començar amb una disculpa per:
HAVER TRIGAT TANT DE TEMPS EN PIAR.
Motius:
1- He tornat a la rutina odiosa de l’odi profund al món informàtic. Sobretot des de què el meu Gerent m’ha fet responsable informàtic. Sóc l’únic responsable informàtic que no sap ni com canviar un tòner (i això ho diu el meu jefe...).
2- He estat ocupat i liat, feina a part, amb el que a mi m’agrada anomenar:
INVERSIÓ EN FELICITAT
Què és invertir en felicitat?
- Dos últims caps de setmana a Roses!!!! Banys de mar, de sol i molt de menjar
- Cap de setmana a Montmeló gaudint de la Fórmula 1 i de la companyia. Únic detall que no va estar bé és que no va guanyar qui havia de guanyar.
- Cap de setmana a Sant Sebastià. Amb menú sidreria i victòria blaugrana.
- Partides repetides al meu esport preferit... (espero compartir-lo aviat amb molts de vosaltres).
- Partides d’Squash amb el primo. Permeten, a part de seguir demostrant que és molt més bo que jo, parlar de temes profunds.
- Sopars, aperitius i cervesetes...
- I sobretot ESTRENAR COTXE NOU.
Bé, m’agradaria dir que tornaré escriure aviat però mai se sap...
Ah i felicitats a tots els que heu complert anys durant la meva absència en el blog.