lunes, 25 de junio de 2007
Si no te mojas el pelo eso no es bañarse.
Y sólo porque le dije que bañarse sin mojarse el pelo (esto incluye a las otras 4 chicas que la acompañaban) no es bañarse.
Ellas muy divinas en la playa pero ninguna sumergió sus lindos cabellos en el agua.
¡¡¡Ni las rubias ni las morenas!!!.
Si lo hicimos nosotros horas antes justo después de ver los fuegos pirotécnicos. Según ellas, ya se sabe que cuando hay mujeres en frente acostumbramos a internar demostrar que… pero en realidad uno se baña en Sant Joan, mojándose el poco pelo que le queda, porque dicen que trae buena suerte.
¿Alguien sabe decirme por qué?
Y es que eso fue el fin de una noche magnífica, de un fin de semana especial, al menos para mí.
Fin de semana de Sant Joan en Rosas y con los amigos. ¿Qué más puedo pedir?
miércoles, 13 de junio de 2007
ODA A LOS MARTES.
Ho he de reconèixer. No hi ha manera de guanyar un partit. Si es despista de tant en tant sóc capaç de guanyar algun set, però almenys últimament li poso les coses més difícils.
La gent diu que va al gimnàs per fer salut i per estar en forma, però no ens enganyem, qui no va al gimnàs per intentar conèixer a...
Sinó perquè vosaltres us poseu les millors mudes (i la majoria us lligueu un jersei a la cintura) i perquè nosaltres anem sense respirar tota l’estona per amagar la panxeta?
Com ja he dit amb el primo sempre anem mirant aquí i allà, a veure a qui coneixem. Estem contents perquè tenim davant l’squash los cuerpos spinning però de la manera que juguem i com acabem, nano, en el gimnàs quedarem per vestir sants.
Ahir per exemple. El equipo rojo (Cisco), amb la seva samarreta de Rafita Nadal, i l’equip blau (samarreta de Ron Barceló) varem sortir de la pista com si haguéssim estat jugant dins una sauna. Collons quina calor!!!. Tenia suats fins els calçotets!!!!
Ja només començar ritme alt, pulsacions al màxim i cops mestres que feien que anéssim de banda a banda. Per sort ahir no hi va haver cap lesionat.
Però demostra la teoria que no aconseguirem lligar mai dins del gym perquè hauríeu d’haver vist la cara de les noies que entraven després de nosaltres.
Ens varen mirar, una petita salutació de cortesia (en resposta al nostre “Hola que tal”) i res més. Bé en realitat suposo que es preguntàvem (una mirada no enganya) com carai es podia suar tant i si em toquen xisclo...
Per sort, cansats o no, més o menys suats, no hi ha res millor que després d’una dutxa d’aigua freda, descansar les cames i el body en una terrassa mentre deglutim a ritme frenètic una coca-cola...
Per això només us dic una cosa: VALEN LA PENA ELS DIMARTS A LA TARDA I VISCA l’SQUASH!!!
lunes, 11 de junio de 2007
AQUEST ANY SI PERÒ L’ANY QUE VE…
És dilluns i encara que tinc fama de llevar-me aviat m’ha costat deu i ajuda sortir del llit. Sort de Seguridad Social que no s’ha oblidat de sonar a les 7.00 h en el meu nou mòbil. No obstant estava tranquil perquè tenia la promesa que el meu company de pis m’havia de despertar si no em sonava el despertador.
Ho hagués fet? Jo crec que no perquè quan he marxat de casa ni s’havia mogut del llit. Suposo que va gastar totes les energies perseguint la panerola que va trobar dins el bany ahir a la nit.
Però anem al gra... a part de ser dilluns, és un dia complicat perquè el barça (tot i que acabarà guanyant la lliga) no va aprofitar la magnífica oportunitat que tenia aquest dissabte per sentenciar la lliga. Tamudinho ens va fotre en les nostres aspiracions.
Per tant i mal que em pesi vull felicitar a tots els seguidors de l’Espanyol (cosinet, cunyat i germana) perquè per fi s’han venjat del barça i dels molts anys d’humiliacions que els hem fet passat.
Dissabte passat el que més sentia a ca meva era que ara fa un any el Barça va estar a punt d’enviar l’Espanyol a la segona quan ja ho tenia tot guanyat i a sobre els seguidors del Barça l’únic que cantaven era: A SEGUNDA OE OE...
Per tant, Espanyol felicitats pel que heu aconseguit però l’any que ve ja veureu...
martes, 29 de mayo de 2007
INVERSIÓ EN FELICITAT
HAVER TRIGAT TANT DE TEMPS EN PIAR.
Motius:
1- He tornat a la rutina odiosa de l’odi profund al món informàtic. Sobretot des de què el meu Gerent m’ha fet responsable informàtic. Sóc l’únic responsable informàtic que no sap ni com canviar un tòner (i això ho diu el meu jefe...).
2- He estat ocupat i liat, feina a part, amb el que a mi m’agrada anomenar:
INVERSIÓ EN FELICITAT
Què és invertir en felicitat?
- Dos últims caps de setmana a Roses!!!! Banys de mar, de sol i molt de menjar
- Cap de setmana a Montmeló gaudint de la Fórmula 1 i de la companyia. Únic detall que no va estar bé és que no va guanyar qui havia de guanyar.
- Cap de setmana a Sant Sebastià. Amb menú sidreria i victòria blaugrana.
- Partides repetides al meu esport preferit... (espero compartir-lo aviat amb molts de vosaltres).
- Partides d’Squash amb el primo. Permeten, a part de seguir demostrant que és molt més bo que jo, parlar de temes profunds.
- Sopars, aperitius i cervesetes...
- I sobretot ESTRENAR COTXE NOU.
Bé, m’agradaria dir que tornaré escriure aviat però mai se sap...
Ah i felicitats a tots els que heu complert anys durant la meva absència en el blog.
domingo, 22 de abril de 2007
Un diumenge igual i un Sant Jordi diferent
- Regalar les dues roses familiars per ma mare i ma germana. El motiu em ve de gust i desde petit amb mon pare de viatge em tocava evitar que se'n quedessin sense...
- Dinar amb vosaltres (els amics) a prop de Centre. Per sort no hem repetit l'experiència del restaurant vegetarià de fa uns anys que si no...
- Y el millor, passejada per la Rambla veien parades de llibres i de roses i intentant buscar les millors roses per algunes de vosaltres...
- Y per últim, buscar un llibre que llegir durant les vacences (algú vol aconsellar-me'n algun?)
Per tant, aquest any, no tinguent festa ja puc dir que el dia de Sant Jordi serà diferent. Vosaltres repetireu el que venim fent desde fa molts anys però jo hauré d'estar a l'oficina fins les 18.30 h. Ara bé, juro que només sortir de la feina aniré corrent cap a la Rambla per aprofitar el temps que em quedi...
I per si no us veig demà, deixeu-me que us regli a vosaltres una rosa fotogràfica:
Bon Sant Jordi...
miércoles, 18 de abril de 2007
Viatge a Roses
I alguns (que som de Barcelona vem trepitjar...)
Quan arriba la Marina ja toca anar a dinar i com que m'agrada me
njar bé, però sobretot a bons llocs aquesta va ser la meva elecció:
La elecció del menú va ser fàcil. Amanida, paella, fideuà meridat per una blanc pescador (l'Edu escollia) i de postres doncs...
lunes, 9 de abril de 2007
RELAXAR-SE i un brindis per...
Ahir diumenge, en la que esperava fos una de les habituals tornades de Setmana Santa (sempre s’esperen cues però mai se’n troben) em va venir una idea al cap i que se que a molts us fa molta ràbia que utilitzi: COM M’HE RELAXAT AQUESTS DIES.
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana:
- RELAXACIÓ: Acció i efecte de relaxar.
- RELAXAR: Afluixar, disminuir la tensió física o psíquica.
Permeteu-me que us defineixi RELAX/RELAXAR en el meu Diccionari Personal:
- Setmana sense moure un dit (faig ràbia ho sé) o com a màxim començar a escriure un blog o fins i tot comunicar-me amb alguns de vosaltres en el que jo considerava un absurd: El MESSENGER. Haig de reconèixer que sort que no el tinc a la feina que si no...
- Viatge a Roses per passar uns magnífics dies amb família i practicar la RELAXACIÓ.
En aquest punt deixeu-me dir que molts de vosaltres heu optat per relaxar-vos d’altres maneres. Algunes heu anat a BERLÍN, alguns a LONDRES i MADRID i algunes han preferit fer la mudança al seu nou piset de Gracia. - Sol, barca i activitat esportiva:
- Sol perquè en el microclima empordanès en que resideixo ocasionalment sempre fa un temps diferent al que anuncien als homes del temps. M’he oblidat la crema solar i ara per ara la pell...
- Barca perquè què hi ha millor que una passejadeta d’un parell d’hores per les platges Rosenques. Vaja, el que en diem BARQUEJAR
- Activitat esportiva que vinc practicant últimament i que m’ajuda a alliberar totes les tensions. Cris i Nadia a veure quan ho compartim.
4. Família, llegir i DORMIR
- Dinar familiar amb les mones pel mig. En realitat aquest acte lúdico-social no relaxa però sempre està bé veure tota la família.
- Com en cada època de vacances he començat un nou llibre: TOR, tretze cases i tres morts. Quan l’acabaré?
- I dormir. Migdiades cada dia. I sobretot dormides nocturnes de més de 10 hores. Increïble no?
Ara bé, deixeu-me que em posi nostàlgic. Encara que no hagués fet res, haguessin estat unes magnífiques i RELAXADES vacances i us diré perquè:
NO TENIA CAP FAMILIAR A L’HOSPITAL...
Per tant deixeu-me acabar amb el brindis amb el que va començar la celebració de les mones d’ahir i que realment em va emocionar:
UN BRINDIS PEL RAMON